Com ja haureu pogut veure per les nostres xarxes socials, els darrers dies hem anat publicant una sèrie de làmines per explicar què representa l’Estatut de l’Artista, què s’ha aconseguit aprovar a dia d’avui amb el Govern espanyol i quines altres mesures estem negociant amb ells per incloure-les-hi.
En primer lloc hem de fer unes consideracions prèvies. Les entitats representants dels artistes a l’Estat Espanyol hem aconseguit finalment reunir set ministeris per parlar dels artistes: Cultura, Educació, Hisenda, Presidència, Seguretat Social, Treball i Universitats. A partir d’aquí s’han tractat quatre línies troncals (Fiscalitat, Treball, Seguretat Social i Educació) d’on s’han obtingut una proposta de 75 mesures a debatre i aplicar. A dia d’avui, només cinc d’aquestes s’han aprovat:
-
- Una rebaixa de l’IRPF, del 19 al 15%.
- Una rebaixa de l’IVA, de moment, només en la venda d’entrades, al 10%.
- La compatibilitat de cobrar la pensió de jubilació i els drets intel·lectuals, que són considerats rendiments de treball (de moment, només els drets d’autoria).
- La cobertura de maternitat i lactància.
- El manteniment de la cotització en períodes d’inactivitat.
Paral·lelament, hi ha algunes qüestions de l’Estatut de l’artista que s’han inclòs dins la recent Reforma laboral:
-
- Una nova definició d’organitzador d’espectacle públic. Fins ara deia que era qui “executava” l’activitat, que xocava amb el terme “executant” que hi ha en el marc legal, un artista que menor rang perquè no té el protagonisme ni el pes d’un “intèrpret” que lidera un projecte.
- La confecció d’un contracte laboral artístic de durada determinada específic pel sector.
- La inclusió del tot el personal tècnic i auxiliar.
- L’eliminació de la penalització en contractes de menys de 30 dies, que estaven obligats a pagar un extra de cotització.
- L’eliminació de la obligatorietat de convertir el treballador en fixe en contractes de més de 90 dies, fet que condicionava molt les produccions llargues, com les de teatre o d’òpera, on l’artista no forma part integrant de la companyia estable.
- El dret al cobrament de la quitança (finiquito), entre 12 i 20 dies per any treballat.
- El dret a deduir les despeses de desplaçament i dietes dels honoraris. Fins ara es considerava lloc de treball la localitat de cada concert puntual i la llei no permet deduir despeses per anar al teu lloc de treball, només per desplaçaments esporàdics a altres llocs.
- L’obertura d’una oficina especialitzada per artistes, amb personal que pugui informar clarament de la realitat fiscal de l’artista.
En darrer terme, l’ACIMC i les demés entitats de representació d’artistes participants a les negociacions, segueixen en el procés de reivindicació i negociació de més mesures que trobem molt importants. Són les següents:
- Respecte a la fiscalitat:
- El pagament dels impostos després del cobrament dels honoraris.
- La rebaixa de l’IVA al 10% en tots els serveis i en les pròpies factures dels concerts (més enllà de les entrades, on ja és vigent).
- La compatibilitat de la jubilació amb els drets d’interpretació, més enllà dels d’autoria, on ja és vigent.
- La creació d’una Llei de Mecenatge.
- L’adaptació de la normativa de propietat intel·lectual a l’àmbit digital i als nous formats actuals.
- Respecte a la seguretat social:
- La revisió de la figura d’autònom per evitar els casos de falsos autònoms.
- Les noves forquilles en les quotes d’autònoms i aplicació de quotes específiques pel treballador cultural.
- Respecte al món laboral:
- Permetre l’acció sindical plena. Avui en dia hi ha associacions sindicals (com l’ACIMC), però la llei no permet “sindicats” més enllà dels generalistes.
- Contemplar les malalties com a causa de baixa. El que es fa habitualment és la re-programació de l’espectacle.
- Respecte a l’educació:
- El replantejament de la funció de l’art en l’ensenyament general.
- L’acreditació de l’experiència professional per accedir a l’oferta laboral en centres de formació artística.
- L’ampliació d’itineraris formatius per incloure disciplines i perfils encara no reglats.
- La possible creació d’universitats o facultats de les arts.
- El desplegament del Pla Bolonya fins als estudis de doctorat.
