El passat dimecres 20 de novembre a la Sala Martí l’Humà del MUHBA es va presentar l’informeACIMC “La música clàssica a Catalunya” (2023), encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) al grup de recerca RESCUE de la Universitat de Barcelona. La presentació va anar a càrrec del Dr. Lluís Rodríguez Salvà, president de l’ACIMC, i de la Dra. Magda Polo Pujadas, coordinadora de la investigació.
L’ACIMC elabora aquest estudi anual amb la voluntat d’aconseguir dades científiques i fiables del sector de la música clàssica a Catalunya que permetin confeccionar un mapa de l’activitat musical al nostre país i puguin assistir en la presa de decisions en política cultural en base a les necessitats i tendències detectades i l’evidència de les desigualtats existents.
Enllaç per accedir al resum executiu: La música clàssica a Catalunya” (2023)
SELECCIÓ D’INDICADORS DE MAJOR RELLEVÀNCIA
-La clàssica incrementa en un 12% el nombre de concerts, un 52% dels quals tenen lloc en espais alternatius
L’estudi ha computat un total de 2.485 concerts, el que suposa un increment general del 12,49% respecte el 2022, que s’explica gràcies a un augment del 21,04% en espais alternatius (E0) –que ja genera més de la meitat de l’activitat (52,31%)–, al pes de la iniciativa privada, que sustenta el 67,40% del volum total, i a la pujada de l’import de subvencions a l’ICEC (+22,81%).
-Es detecta un dèficit de concerts de clàssica d’un 59% a la comarca de Barcelona, més enllà de la capital.
A nivell de territori, el major dèficit es detecta a la província de Barcelona més enllà de Barcelona ciutat. Quan s’analitza en relació al seu nombre d’habitants, la població fora de la capital és més de la meitat de tot el país (52,41%), però només s’hi fan el 21,01% dels concerts, cosa que suposa el 59,91% menys d’activitat de la que li correspondria en proporció a la resta del territori català. Aquesta situació hi sembla contribuir la manca d’inversió de la Diputació de Barcelona, que només aporta el 14,56% del pressupost de totes les diputacions catalanes, un terç menys, per exemple, que la de Lleida.
-El 72% dels municipis de Catalunya no van programar cap concert de música clàssica durant el 2023.
D’altra banda, hi ha un total de 682 municipis catalans que no han acollit cap concert de clàssica (el 72,02%), cosa que mostra les grans dificultats que troben per engegar projectes les poblacions petites, en especial, Paral·lelament, també sorprèn que en algunes de mitjanes tampoc no s’ha detectat cap concert, entre les quals: Blanes, Sant Adrià del Besós, Sant Joan Despí, Barberà del Vallès, Esparraguera, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès o Roses.
-Manca d’interès pel patrimoni musical històric català
Finalment, un altre aspecte a destacar és la manca d’interès en el patrimoni musical històric català, doncs el 81,19% del repertori programat és dels darrers 100 anys –que puja al 93,61% si comptem els darrers 200 anys–, fet que indica que només el 6,39% restant és de música anterior al segle XIX, és a dir, dels 800 anys anteriors.
PRINCIPALS ACCIONS PROPOSADES
Per donar resposta i solucions a les problemàtiques detectades per mitjà dels indicadors de l’Informe (Conclusions, pàg. 39) l’ACIMC proposa un sèrie d’accions. Les principals accions de millora proposades són les següents:
1. Dissenyar un portal de recollida de dades de l’activitat dels equipaments de titularitat pública.
2. Establir una oficina de circuits que construeix una xarxa estable i centralitzada.
3. Fomentar la programació de gestió mancomunada a territori per mitjà d’aliances entre municipis.
4. Crear una fira de la clàssica de mercat intern.
5. Fundar un institut de patrimoni musical català que generi un projecte musicològic de país.
6. Garantir la presència de clàssica en la programació pròpia de tots els equipaments públics E1, E2 i E3.
7. Exigir una quota d’intèrprets del país, en nombre i catxet, als grans equipaments E5, i als festivals i a les formacions subvencionades.
8. Atènyer l’equitat de sexe en la programació de nova creació en els equipaments públics.
9. Empoderar les persones amb la creació de línies d’ajut directes a intèrprets (solistes i de cambra) per projectes individuals.
10. Establir el cens d’artistes d’adscripció obligatòria.
El Dr. Lluís Rodríguez Salvà, president de l’ACIMC, i la Dra. Magda Polo, coordinadora de la investigació, estan disponibles per a entrevistes.
Correu de contacte: comunicacio@acimc.cat
Telèfon de contacte: 669 296 538
