El passat dimecres 13 de desembre a la Sala Capmany (Muhba_Casa Padellàs) es va presentar l’informe La situació de la música clàssica a Catalunya (2022), encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) al grup de recerca RESCUE de la Universitat de Barcelona, encapçalat per les Dres. Magda Polo Pujadas i Arlinda Garcia Coll.
L’ACIMC elabora aquest estudi anual amb la voluntat d’aconseguir dades científiques i fiables del sector de la música clàssica a Catalunya que permetin confeccionar un mapa de l’activitat musical al nostre país i puguin assistir en la presa de decisions en política cultural en base a les necessitats i tendències detectades i l’evidència de les desigualtats existents.
Objectius i metodologia
El principal objectiu que conforma aquest informe és proporcionar informació estratègica per avaluar la situació de la música clàssica a Catalunya des d’una perspectiva integral per mitjà de l’anàlisi comparativa i l’avaluació de:
- la distribució territorial d’equipaments, entitats i festivals
- la modalitat (pròpia/externa) i titularitat (pública/privada) de la programació
- la presencia de compositors i compositores, amb especial èmfasi en l’àmbit català
- el grau de contractació dels i de les intèrprets categoritzat per instrument i veu
- els pressupostos i les subvencions.
Resultats de la investigació
- Hi ha hagut un volum total de 2.209 concerts (en 541 espais i oferts per 322 programadors), amb un increment d’un 33,7% respecte el 2021, el que demostra que s’ha encetat un camí cap a la recuperació de l’activitat musical, el pes de la qual el porten els espais alternatius de petit format, que generen el 48,6%.
- Es detecta una manca de circuits que precaritzen el sector, amb gairebé un 60% d’espais que només han programat un concert, un 60% de compositors als quals només se’ls ha tocat una obra i un 60% d’intèrprets que només han tingut una actuació.
- El repertori d’autoria catalana suposa el 16,4% del total i s’evidencia una aposta per la contemporània, que gaudeix d’una presència del 35,4% en detriment del patrimoni anterior al segle XIX, que només arriba al 5,9%.
- Pel que fa al gènere, hi ha un increment insuficient d’obres de dones compositores i de dones compositores catalanes (que només suposen el 5,5% i el 1,3%, respectivament) i un estancament en la paritat en instrumentistes dones, que es mantenen en el 33%.
- Pel que fa a les subvencions de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), l’increment de pressupost general no va a la clàssica, ja que del 40,6% només s’hi ha destinat el 13,3%, quelcom que ja va ocórrer l’any anterior, la qual cosa suposa una pèrdua d’un 15% de poder adquisitiu en dos anys, agreujat per l’escassa obtenció d’ajuts post-pandèmia, com els Ajuts COVID que només han significat el 0,9%.
- També es fa palès el desigual repartiment del pressupost de clàssica. D’una banda, hi ha línies que pugen més del 30%, com la de promoció de la música i la d’orquestres prioritàries, mentre d’altres es mantenen com estaven, com les de festivals, formacions estables i música en viu. De l’altra, sis entitats reben el 49,2% del total (una d’elles, el 20%), mentre un 70% es reparteix només el 17,2%.
Accions proposades
Les principals accions de millora proposades són les següents:
- Desenvolupar un portal centralitzat de recollida dades de l’activitat musical
- Completar el mapa d’equipaments SPEEM amb una categoria d’espais alternatius
- Crear un Institut de Patrimoni Musical que generi un projecte musicològic de país
- Promoure un circuit estable mitjançant una Oficina de Desenvolupament Artístic
- Apostar per una Fira de la Música Clàssica de mercat intern
- Revisar tota la política de gènere de manera integral
- Empoderar l’intèrpret amb l’assignació d’Ajuts específics a projectes artístics
- Vetllar pel repartiment just de les subvencions públiques i normalitzar les concessions d’ajuts plurianuals.
Podeu consultar tot l’informe ACIMC en el següent enllaç: LA SITUACIÓ DE LA MÚSICA CLÀSSICA A CATALUNYA 2022
