El trio formant pel clarinestista Oriol Estivill, el violoncel·lista Roger Morelló, ambdós socis de l’ACIMC, juntament amb el pianista Daniel Ruíz presenten els proper dies un programa titulat “Homenatge als grans: Casals, Beethoven, Brahms”. Els concerts inclouen les següents obres: “Masks” d’Elisenda Fàbregas, el Trio amb clarinet de Johannes Brahms i la “Casals Suite” de Marc Migó.
Els concerts que duran a terme seran els següents:
El divendres 23 d’abril a les 20:oo a Creixell. Les entrades es poden reservar al: 977138272 o a bibliocreixell@gmail.com
El dissabte 24 d’abril a la Primavera Musical de Vistabella. Les entrades es poden adquirir en el següent enllaç
Masks (Màscares), ELISENDA FÀBREGAS
I. Incantation and consummation (Encantació i consumació)
II. Michiveous (Espertis entremaliats)
I. Incantation and consummation (Encantació i consumació)
II. Michiveous (Espertis entremaliats)
Aquesta obra va ser encarregada pel “Ionsound project ensemble” per a la temporada de concerts del 2019 i el projecte d’enregistrament d’un CD.
El títol “Màscares” suggereix diverses capes de significat de la música: he utilitzat procediments de devolució motiva del període clàssic sobre motius rítmics i melòdics extrets o inspirats en el
Trio de Bethoveen, però he vestit les noves melodies amb harmonies i ritmes que recorden la música espanyola.
El títol “Màscares” suggereix diverses capes de significat de la música: he utilitzat procediments de devolució motiva del període clàssic sobre motius rítmics i melòdics extrets o inspirats en el
Trio de Bethoveen, però he vestit les noves melodies amb harmonies i ritmes que recorden la música espanyola.
Elisenda Fàbregas
Casals Suite, MARC MIGÓ
I. Prelude
II. Lament
III. Intermezzo
IV. Els ocells cantant
V. Postlude
II. Lament
III. Intermezzo
IV. Els ocells cantant
V. Postlude
Quan el festival Pablo Casals em va encarregar aquesta peça per a la seva edició del 70è aniversari el 2020, de seguida vaig pensar a escriure un homenatge musical a la figura de Casals.
Per aquest motiu, el violoncel és l’instrument principal del trio, essent el que té un paper central en el desplegament de la “Suite”. Vaig decidir que aquesta obra giraria al voltant de dos fragments musicals que eren especialment estimats per Casals. El primer és el preludi de la primera Suite per a violoncel de Bach, possiblement el moviment més conegut del corpus de Bach per a aquest instrument. El segon correspon a la melodia del ‘”Cant dels ocells”, una cançó popular catalana que va assolir la condició de símbol nacional gràcies a la dedicada interpretació
de Casals. Aquests dos fragments emmarquen tota la suite, ja que el primer moviment -preludiconté la referència evident a Bach, mentre que el cinquè moviment -postludi- consisteix en un
diàleg entre el violoncel que interpreta la cançó catalana i les crides d’ocells llunyans evocats pel
piano i pel clarinet.
El moviment II -Lament-, III -intermezzo- i IV -Els ocells cantant- fan al·lusions al mateix material d’una manera més velada, tot presentant ambients molt contrastats. El Lament mostra llargues línies elígiques del violoncel i el clarinet, que culminen amb un passatge catàrtic emfatitzat pel piano. L’intermezzo comença amb la introducció del piano que condueix a una interacció més lleugera i lúdica entre tots els instruments. Finalment, “Els ocells cantants” fa referència a la cançó “El cant dels ocells”. Es tracta d’un scherzo amb tres fantàstiques aus que apareixen successivament al llarg dels moviments, com si l’oient les trobés durant un passeig pel bosc.
Per aquest motiu, el violoncel és l’instrument principal del trio, essent el que té un paper central en el desplegament de la “Suite”. Vaig decidir que aquesta obra giraria al voltant de dos fragments musicals que eren especialment estimats per Casals. El primer és el preludi de la primera Suite per a violoncel de Bach, possiblement el moviment més conegut del corpus de Bach per a aquest instrument. El segon correspon a la melodia del ‘”Cant dels ocells”, una cançó popular catalana que va assolir la condició de símbol nacional gràcies a la dedicada interpretació
de Casals. Aquests dos fragments emmarquen tota la suite, ja que el primer moviment -preludiconté la referència evident a Bach, mentre que el cinquè moviment -postludi- consisteix en un
diàleg entre el violoncel que interpreta la cançó catalana i les crides d’ocells llunyans evocats pel
piano i pel clarinet.
El moviment II -Lament-, III -intermezzo- i IV -Els ocells cantant- fan al·lusions al mateix material d’una manera més velada, tot presentant ambients molt contrastats. El Lament mostra llargues línies elígiques del violoncel i el clarinet, que culminen amb un passatge catàrtic emfatitzat pel piano. L’intermezzo comença amb la introducció del piano que condueix a una interacció més lleugera i lúdica entre tots els instruments. Finalment, “Els ocells cantants” fa referència a la cançó “El cant dels ocells”. Es tracta d’un scherzo amb tres fantàstiques aus que apareixen successivament al llarg dels moviments, com si l’oient les trobés durant un passeig pel bosc.
Marc Migó
