Carles Marigó és un músic insòlit: format com a pianista clàssic a l’Esmuc de Barcelona (Vladislav Bronevetsky) i al Conservatori Tchaikovsky de Moscou (Irina Plotnikova), desenvolupa la seva faceta com a improvisador guiat per Xavier Dotras, Albert Bover, Emilio Molina, Juan de la Rubia, Michael Pisaro, James Fei, Evan Parker. Estudia a l’extranger gràcies a les beques CoNCA i AIE, i als nombrosos premis nacionals i internacionals obtinguts com a pianista i compositor (Eugènia Verdet, Ciutat de Manresa, Ricard Viñes, entre d’altres). Ha rebut consells de mestres com Nelson Goerner, Elsa Púppulo, Elisabeth Leonskaja, Barry Douglas, Christian Sacharias, Paul Badura-Skoda, Jacques Rouvier o María Jesús Crespo, entre d’altres. La majoria d’aquestes, organitzades i pagades per la beca del CEP (Centre d’Estudis Pianístics).
Javier Pérez Senz (EL PAÍS) diu: “Lo bueno de este joven pianista e improvisador es que no se parece a nadie. Marigó exhibe un arte sutil, gusto por los matices suaves, el calor lírico y la naturalidad del sonido. Una imaginación y sensibilidad como improvisador que es, sin duda, su principal rasgo distintivo.”
Marigó és un artista en evolució i creixement constants. Ha dirigit i creat projectes de música experimental, clàssica, jazz, funky, música tradicional catalana, teatre, dansa, sense perdre mai la essència com a intèrpret, creador i improvisador. Actualment compagina la feina concertística amb la docència. És professor d’improvisació al Conservatori Superior del Liceu i a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
