Perquè les arts (i, especialment, la música) s’han d’incloure en els sistemes sanitaris

Informació útil / Notícies

S’ha parlat molt dels possibles beneficis de la pràctica i el consum de les Arts en la salut de les persones i, per extensió, en la seva afectació en la societat com a conjunt. La investigació mèdica ha tingut un interès particular en aquesta qüestió, el que ha generat una literatura extensa i específica sobre la seva aplicació en multituds d’àmbits que ha estat recollida per la Organització Mundial de la Salut en el seu informe “Evidències sobre el rol de les Arts en la millora del benestar i la salut” i del que aquest escrit n’és un extracte:

Les Arts (i, especialment, la música), contenen un seguit d’aspectes inherents a sí mateixes que promouen el foment de compromisos estètics, la participació de la creativitat, l’activació sensorial, l’evocació emocional, l’estímul cognitiu, la interacció social i l’activitat física. Alhora, com a mecanismes d’expressió humana, palesen una naturalesa eminentment transversal que fa transcendir les limitacions dels seus propis objectius primaris, tot presentant característiques interculturals que les doten de valors propis més enllà de la seva pura utilitat. En aquest sentit, d’entre les més notables podríem enumerar el foment de l’experimentació a través de la imaginació, la necessitat de trobar respostes emocionals a partir de l’entorn, l’exigència d’una recerca del coneixement per mitjà de la creativitat i l’originalitat, l’objectiu d’assolir el desenvolupament d’eines i recursos propis i compartits per a l’establiment de noves regles i estructures formals i expressives, o, en una visió integradora, la combinació i interacció de tots aquests factors variables al voltant del concepte de bellesa artística, que esdevé un element clau de motivació intrínseca tant individual com col·lectiva que, en darrera instància, justifiquen la seva implicació en la salut i la seva interacció en els diversos espais d’assistència sanitària.

Les seves afectacions en la vida dels ciutadans són múltiples i eminentment integrals. Tenen impacte en estructures plurifuncionals a nivell psicològic, fisiològic, cognitiu, social, emocional, conductual i ocupacional, que, en el seu conjunt, contribueixen a implementar pràctiques clíniques directament vinculables a la prevenció, l’evolució, la gestió i el tractament tant de malalties concretes com del benestar general de la població.

En l’àmbit psicològic i emocional, els estudis demostren que la interacció amb les Arts col·labora en la correcta regulació de la salut mental i l’emoció. D’una banda, promou actituds positives que estimulen la construcció d’estats d’ànims amb graus de felicitat i optimisme superiors a la mitjana i que incrementen els nivells de consciència, confiança, autoestima i autoeficàcia alhora que realcen l’empatia amb els altres i la comprensió de l’entorn. D’altra banda, redueix els efectes produïts per situacions d’angoixa o ansietat i ajuda a fer front a circumstàncies sotmeses a sentiments de por, tristesa, depressió o dol. Aquests beneficis multidimensionals –afectius, avaluatius i eudemònics– serveixen per frenar el declivi cognitiu i enfortir la capacitat de resiliència, el que ha tingut resultats favorables directes a l’hora de contrarestar, per exemple, l’impacte de trastorns post-traumàtics tant en víctimes d’abusos sexuals, terrorisme o violència de gènere com en persones damnificades per desastres naturals o bé afectades per conflictes armats o que es troben en condició d’asil polític o en situació de refugiat.

Pel que fa a les implicacions fisiològiques, les Arts contribueixen directament al desenvolupament neuronal, participen en la sincronització de les ones cerebrals, augmenten la seva neuro-plasticitat, activen les regions encarregades de la seva bona funcionalitat, modifiquen les diferències estructurals entre la matèria gris i blanca, i incrementen la velocitat en el processament de dades. Paral·lelament, vigoritzen l‘hormona esteroide i els centres d’estimulació mental, i ajuden a regular la temperatura corporal, la pressió sanguínia, els nivells d’oxitocina, de glucosa, d’hemoglobina glicosilada i de la cortisol salivar, que redueix l’estrès i l’insomni. Així mateix, regulen els processos endocrins, la saturació d’oxigen, la hipertensió i la funció immunològica, amplien l’activació cardiovascular, la capacitat d’aspiració, l’enfortiment dels músculs respiratoris i la coordinació motora i el balanç físic. I també tenen efectes analgèsics que minoren la sensació de dolor, rebaixen els processos inflamatoris, redueixen la tibantor aòrtica i inhibeixen els efectes produïts pel sobreesforç i la fatiga, a més d’augmentar la capacitat d’execució i de memòria, aportar energia i vitalitat, i frenar l’envelliment, tot disminuint les xifres de mortalitat prematura.

A nivell cognitiu, s’ha certificat la seva vinculació amb el creixement personal i els processos d’aprenentatge, doncs influeixen en el desenvolupament sensorial, l’adquisició del llenguatge i l’habilitat lectora, l’increment de la perseverança i l’atenció, l’impuls de la comprensió conceptual i el pensament abstracte, la construcció de recursos complexes de comunicació verbal i no verbal, i el conreu de l’autoconsciència i l’autosuficiència.

En termes socials, la relació amb les Arts combat la solitud i la isolació, alimenta el comportament prosocial i afavoreix la inclusió i els vincles amb els altres, tot millorant la cooperació, la creació d’una consciència compartida, la cohesió de la identitat de grup i la sensació d’èxit. S’ha provat també efectiva en la lluita contra la discriminació, les desigualtats i la marginalitat, fins i tot, per rebaixar la tensió derivada de conflictes ètnics i les conductes de violència en espais d’enfrontament religiós o d’hostilitat envers la comunitat immigrant, tot reduint el prejudici i fomentant la sinergia d’un aprenentatge comú de caire transformatiu. Així mateix, s’ha pogut demostrar la seva connexió amb la baixada dels nivells d’absentisme i assetjament escolar, alhora que permet suavitzar les dinàmiques competitives a classe i optimitza el rendiment en el treball autònom i col·lectiu.

En referència a les seves repercussions en qüestions conductuals, les persones que conviuen amb les Arts tendeixen a portar una vida més saludable, amb un increment de la percepció dels valors nutricionals derivats d’una bona alimentació i la rellevància de realitzar exercici físic, a més de millorar el descans en remetre els efectes dels trastorns de la son. En termes ocupacionals, la vinculació amb les Arts impulsa l’adquisició d’una major capacitat de concentració, autocontrol i maduresa que nodreix l’amor propi i l’acceptació personal, que fa millorar l’eficiència i la sostenibilitat de la productivitat i, en conseqüència, enforteix la capacitat de presa de decisions, incrementa el desig d’adquirir noves competències i amplia tant el coneixement propi com l’extern.

Des del punt de vista de les aplicacions pràctiques en el marc de la medicina, les Arts (i concretament la música) no només assisteixen en el tractament de trastorns i malalties, sinó que intervenen activament en el propi desenvolupament prenatal. El cant d’una mare és escoltat des de l’úter a partir de les dinou setmanes d’embaràs i provoca un conjunt de reaccions que acompanyen l’evolució de l’embrió, tot provocant una reducció de les hormones de l’estrès, el reforç del batec del cor, la millora de la ingesta d’aliments i l’enfortiment dels lligams i l’apropament emocional mare/fill-a. En el nounat, escoltar música contribueix positivament al control de la saturació d’oxigen i del ritme cardíac i respiratori, atenua la freqüència dels plors, la manifestació de còlics o les desvetlles nocturnes, i incrementa la capacitat de xuclar, alhora que augmenta la quantitat i qualitat de la producció de llet materna. I en els infants amb dificultats d’aprenentatge o amb necessitats especials, els estudis revelen resultats destacables en casos de sordesa, dislèxia o incapacitat comunicativa, i l’exposició habitual a la música provoca canvis neuronals associats al desenvolupament tant de la parla com de la competència lectora.

A nivell clínic, cantar afavoreix la funció pulmonar en pacients de fibrosis quística i la pràctica amb instruments de vent permet una millor gestió de l’asma. En pacients amb paràlisi cerebral, la música incrementa la velocitat, la força i l’habilitat dels moviments. En patologies cardiovasculars i en ictus ajuda en la recuperació de la memòria, l’expressió verbal, la focalització de l’atenció, la reducció de la confusió i la reactivació de les funcions de les articulacions. En malalts de càncer i diabetis, redueix els marejos i les nàusees i minora el dolor físic i la fatiga, mentre que incrementa l’apetit. En trastorns psicopàtics, alleugereix els símptomes de les tendències obsessiva-compulsives, els nivells agressivitat, les inclinacions paranoides i l’aparició d’al·lucinacions i de sensació de desconfiança amb l’entorn. En processos epilèptics i esquizofrènics disminueix el nombre d’atacs i les síndromes negatives. En problemes d’addicció, dóna suport en teràpies per combatre la drogodependència i també assisteix en la superació de desordres d’alimentació. En afectats per autisme fa avançar l’adquisició d’estructures lingüístiques i metafòriques que impacten en la capacitat de comunicació i expressió tant verbal com corporal, el processament emocional, la millora de l’estat d’ànim i l’increment de l’atenció i del seguiment d’instruccions. En processos degeneratius atorga als malalts de Parkinson o esclerosis una major coordinació a l’hora de parlar, empassar i caminar, i als d’Alzheimer els aporta una major funció cognitiva, fluïdesa verbal i capacitat viso-espacial, i participa en el recobrament de la memòria i el decreixement de la manifestació d’actes repetitius. En cures pal·liatives contribueix al benestar personal, a l’acceptació de la mort i a la serenor en la comunicació i l’acomiadament amb els familiars. A més, en el propi personal mèdic s’ha comprovat que contribueix a un millor diagnòstic visual dels pacients en l’equip d’infermeria i, fins i tot, augmenta la qualitat d’execució en operacions quirúrgiques. I, en general, l’exposició a manifestacions artístiques està directament relacionada a una reducció dels factors de risc en les persones, el que es manifesta en una disminució de les visites mèdiques, la rebaixa del temps d’estada hospitalària, la optimització en l’ús dels aparells mèdics (com els de ventilació assistida) i l’eficàcia dels efectes de la medicació (especialment la de caire analgèsic).

Cadascuna de les afirmacions que aquí s’enumeren estan validades per estudis científics específics que han merescut l’acceptació de la comunitat sanitària. Totes elles evidencien aplicacions mèdiques de tot tipus i condició que la investigació pot encara ampliar i estendre a un nombre encara més gran de col·lectius i de situacions. Per tant, és necessari generar una consciència pública dels beneficis que estableix la relació de les Arts amb la salut i cal emprendre mesures per implementar-ne programes terapèutics en base a elles. És, doncs, per aquestes raons (i per moltes altres) que les Arts (i, especialment, la música) s’han d’incloure en els sistemes sanitaris.

Informe de l’OMS: “What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being?” per Daisy Francourt i Saoirse Finn

(resum realitzat per Lluís Rodríguez Salvà )

2020© ACIMC - Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica
Avís Legal | Política de cookies | Lluisa Cobos disseny identitat | Gir.cat Disseny i desenvolupament web