Aquest dissabte 29 de maig de 2021, ha mort als 85 anys el pianista terrassenc Miquel Farré i Mallofré. Farré, nascut a Terrassa el 1936, era considerat un dels pianistes catalans més destacats de la seva generació que va també dedicar gran part de la seva vida a l’ensenyança formant un gran nombre de pianistes tant al Conservatori Superior de Música de Barcelona com al Conservatori Superior del Liceu. Miquel Farré va ser fundador i primer president de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) el 1991.
Farré va estudiar piano Conservatori de Barcelona amb Tomàs Buxó, rebent les màximes distincions (Premi Extraordinari, Premi d’Honor de virtuosisme i el Premi Ònia Farga), i arribant a ser catedràtic de la institució del 1968 al 2001. Als divuit anys ja va guanyar el Primer Premi del Concurs Internacional Maria Canals. Posteriorment va rebre el Prix de l’Institut Français.
Miquel Farré va actuar per tot Europa i els Estats Units, col·laborant amb multitud d’artistes i orquestres i, també, impartint classes i cursos. Va actuar en sales com el Palau de la Música Catalana de Barcelona, l’Auditori de Barcelona, Teatro Real de Madrid, Fundación Juan March de Madrid, Auditorio Manuel de Falla de Granada, Teatro Lope de Vega de Sevilla, Auditòrium de Palma, Auditori Enric Granados de Lleida, Teatro Principal de Saragossa, Salle Cortot de París, Centre Cultural de Gronzian, Spanish Institute de Nova York, Museum of Fine Arts de Boston, Rudolf Ganz Hall de Chicago… Participa en diverses ocasions als festivals internacionals Pau Casals del Vendrell, Isaac Albéniz de Camprodon, Torroella de Montgrí, Cadaqués o Vilabertran.
En música de cambra va actuar en duo amb la soprano Montserrat Alavedra, els violinistes Gonçal Comellas i Rodney Friend, els pianistes Ramón Coll i Eulàlia Solé. Dins de múltiples formacions va col·laborar amb músics com Jaume Francesch, Antonio Domingo , Juli Panyella, LLuís Sedó, Emilio Mateu, Richard Talkowsky, Ferran Sala, Jean-Pierre Rampal, Radu Aldulescu, Quartet Sonor, Trio Pasquier (Regis Pasquier, Bruno Pasquier i Roland Pidoux) i el Brodsky String Quartet. Va estrenar la Rapsòdia per a piano i cobla o orquestra de Manuel Oltra, el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel i “Camins somorts” per a piano sol de Francesc Taverna Bech entre d’altres obres.
També va publicar diversos enregistraments discogràfcs, amb Discophon, Audiovisuals de Sarrià, La mà de guido, Ars Harmònica, Columna Música, entre els quals destaquen els consagrats a les obres de Frederic Mompou i a Johannes Brahms. El darrer disc que va treure al mercat el 2020 fou el dedicat a l’obra per per a piano del seu mestre, el compositor i pianista Tomàs Buxó.
Més enllà de la seva trajectòria musical, Farré va destacar també com a jugador d’escacs, arribant a tenir el títol de Mestre Internacional. Vinculat al Club d’Escacs Terrassa, va ser subcampió d’Espanya el 1957 i va ser tercer al Mundial juvenil el 1955, a més de participar en altres tornejos tant nacionals com internacionals.
El 2020 es va presentar el documental “Miquel Farré, una vida amb el blanc i el negre” dirigit per Antoni Verdaguer. El documental es pot veure en el següent enllaç. En relació a la seva iniciativa de crear l’ACIMC en el documental comentava: “feia temps que ens adonavem que els músics no estavem socialmen ben valorats. Nosaltres lluitavem també perquè el músic tingués un estatus social perquè fos més respectat, especialment en el compliment de contractes…”.
