MANIFEST A FAVOR D’UN MODEL D’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA A BARCELONA CONSENSUAT I DE QUALITAT

Notícies
Desde l’ACIMC recolzem el MANIFEST del les Escoles Municipals de Música de Barcelona en contra del pla que els imposarà l’Ajuntament.
MANIFEST A FAVOR D’UN MODEL D’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA A BARCELONA CONSENSUAT I DE QUALITAT

Després de conèixer el model d’Escola Municipal de Música que el govern municipal de Barcelona vol implantar a la ciutat, els claustres de les Escoles Municipals de Música de Barcelona Can
Ponsic, Eixample, Nou Barris i Sant Andreu, el del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i 23 professores i professors de l’ EMM Can Fargues, presentem aquest escrit per fer valdre el model actual de les escoles i manifestar el nostre rebuig sobre com s’està fent aquest procés de canvi, tant pel que fa a les formes com pel contingut dels plecs publicats per a les escoles de concessió que actualment han d’anar a concurs. Fem l’escrit des de la diversitat i les singularitats de cada centre i de cadascun dels membres del seu claustre, perquè el que està en joc no és la nostra feina, les nostres condicions laborals o el nostre futur… El que està en joc és la qualitat dels ensenyaments públics musicals a Barcelona, i davant d’aquest fet, sempre ens hi trobaran units.
EXPOSEM QUE:
1. EL CANVI DE MODEL EDUCATIU S’ESTÀ IMPOSANT UNILATERALMENT sense que ningú ens n’hagi informat ni consultat. Com a professionals especialitzats, músics i pedagogs amb molts anys dedicats a la docència, reivindiquem el nostre criteri i experiència a l’hora de fer qualsevol canvi de
model per tal de construir un projecte de qualitat, comú i consensuat. De la mateixa manera, fem constar que ningú ens ha explicat el perquè d’aquest canvi. No s’ha realitzat cap estudi ni qualitatiu ni de satisfacció en cap de les cinc EMMB. En aquest sentit, constatem que, en lloc de treballar el model amb nosaltres, hom ha preferit fixar-se en el que es fa a altres ciutats (com l’Hospitalet del Llobregat, el Prat del Llobregat, Mataró o Sta. Perpètua de Mogoda) sense tenir en compte les especificitats de la ciutat de Barcelona. Considerem que no tenir en compte l’opinió dels agents educatius que treballem cada dia en l’educació pública musical de Barcelona és una falta de respecte i, des del nostre punt de vista, una
temeritat.
Això ens porta a pensar que:
2. QUI PROPOSA O MILLOR DIT PRETÉN IMPOSAR AQUEST NOU MODEL NO CONEIX LA FEINA QUE S’ESTÀ FENT A LES EMMB NI COM S’ESTÀ FENT. Si hi hagués hagut una observació prèvia, un mínim i degut contacte amb la nostra realitat abans de pretendre canviar-la, s’hauria constatat que ja fem moltes de les accions que el “nou” model presenta com a “novetats” o “millores” respecte a l’actual model (d’altra banda, celebrem que per fi les valorin i esperem que també hi aportin els
recursos necessaris):

-Interdisciplinarietat: fa molts anys que des de les EMMB es duen a terme projectes en mcol·laboració amb altres agents de diferents disciplines artístiques, com dansa, teatre, teatre musical, circ, màgia, ball, dibuix, pintura, i fins i tot, cuina.
-Flexibilitat per inscriure’s a l’escola: actualment, la matrícula a les EMMB no és només per part de nens de quatre o cinc anys, com va afirmar el tinent d’alcalde Sr. Subirats, sinó que tenim
inscripcions a qualsevol edat, entre els cinc anys i els seixanta-cinc anys. Tampoc tenir mconeixements previs és una condició sine qua non.
-Fa molts anys que realitzem el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’instrument en classes mtant grupals (3 alumnes/1 h) com individuals. S’ha propiciat i facilitat la formació del professorat
en pedagogia de grup, basada principalment en el model de la pedagoga francesa Arlette Biget. Coneixem amb profunditat els pros i els contres de les classes col·lectives i de les individuals,
pàgina 2 de 4 perquè d’ambdues, n’impartim diàriament. En aquest sentit, volem manifestar que des del nostre punt de vista (i des del de reconeguts pedagogs europeus i americans) l’ideal és una combinació de les dues. D’ altra banda, l’eix troncal de l’ensenyament musical, el situem en les agrupacions musicals tenint com a fita ensenyar a fer música en grup, de cambra o de format gran.
-Atenció a la diversitat: fa molts anys que a les EMMB tenim alumnat amb diversitat funcional i amb diferents necessitats educatives i practiquem l’educació inclusiva. De fet, també fa molts anys que demanem suport i recursos per donar un millor servei, així que esperem tenir aquest suport a partir d’ara.
-Projectes d’àmbit comunitari: en paraules de la Comissionada Sra. Maria Trunyó a la roda de premsa del 25 de febrer “les escoles sortiran de les parets de l’escola”. Actualment, les EMMB
fem cada any més de dues-centes activitats externes obertes a la ciutat i en diferents espais icircumstàncies: concerts, col·laboracions amb centres educatius de l’entorn, projectes de dansa
inclusiva, propostes del Consorci d’Educació i un llarg etcètera difícil d’enumerar en aquest escrit (podeu consultar les Memòries de les escoles a les respectives pàgines web). Hem esdevingut autèntics agents socials i hem construït un espai fonamental en l’àmbit socioeducatiu-artístic de cadascun dels districtes. En el cas dels centres amb espais adients, els professors i alumnes més avançats oferim gratuïtament cicles de concerts a la ciutat (Dilluns jove, Dimarts Concert, Dijous Concert, Divendres cambra,etc.).
-La innovació és voluntat expressa dels nostres centres: No tenim cap por al canvi. El model actual no és un model estàtic, sinó que les EMMB estan vives i es transformen i evolucionen cada any sota el motor dels professionals que hi treballem i que tenim una ferma voluntatd’oferir als usuaris una més àmplia motivació i estima musical, d’educar-los i formar-los culturalment i cívica. Al llarg de tots aquests anys de treball i millora a les escoles municipals de música, s’han fet grans avenços en recursos tecnològics utilitzats a les aules, en noves eines d’ensenyament-aprenentatge, recursos cada vegada més actualitzats i adients a les edats dels nostres alumnes que els faciliten la pràctica a les classes i a casa i que, com hem pogut avaluar positivament a partir de l’experiència, són beneficiosos tant en resultats com en la motivació de l’alumnat (pissarres digitals interactives a les aules, tauletes de suport, i altres eines virtuals) que permeten una pràctica a casa amb recursos musicals pedagògics fàcils d’utilitzar, i que n’incrementen l’autonomia per a fer les activitats proposades.
-Oferta complementària:
Música per nadons: fa més de quinze anys que a les EMMB es fan Tallers per a Nadons. Música per a majors de seixanta-cinc anys: també es fan tallers per a majors de seixanta-cinc
anys i altres programes de diferents intensitats. Al respecte també ens agradaria disposar de més recursos municipals per tal d’ampliar l’oferta en aquests àmbits o consolidar i millorar la ja existent.
-Educació personalitzada: a les EMMB, com a escoles que som, el que fem és EDUCAR i FORMAR a través de la música en tots els seus estils i formes. Quant a recorreguts formatius, n’oferim en
diverses modalitats, intensitats, nivells i configuracions per donar resposta al màxim de perfils possible, per aprendre i gaudir de la música com a amateur o fent passos cap a la
professionalització. En definitiva, parlem d’uns centres de qualitat on l’alumne és el referent i on l’equip de professors posa tots els recursos que disposa per tal que n’obtinguin el màxim benefici. L’escola es centra sempre en l’alumne i en l’objectiu d’aconseguir la seva evolució, creixement i autonomia musical.  Així doncs, insistim, celebrem que finalment es posi en valor el que ja fem, i que s’estudiï potenciar-ho però no admetem que es faci sense la nostra participació, en detriment de la qualitat dels ensenyaments musicals i malmetent els beneficis del model actual, consensuat a tota la comunitat educativa.
3. EL MODEL QUE ENS VOLEN IMPOSAR FARÀ BAIXAR LA QUALITAT I EL NIVELL D’EXCEL·LÈNCIA MUSICAL I D’ESPECIALITZACIÓ. No és cert, el que va afirmar el tinent d’alcalde Sr. J. Subirats que impartint només classes instrumentals en grup no baixi el nivell d’excel·lència musical i d’especialització. El treball instrumental exclusivament dut a terme en grups de 4/5 nens no permet que hi hagi reflexió i deducció per part de l’alumne. El treball acaba sent una imitació-repetició, esdevé una educació directiva, en la qual no es treballa ni el criteri ni l’autonomia. Per això, creiem que es parla de democratitzar quan en realitat el que es fa és massificar i perdre qualitat. És impossible que un professor dediqui el mateix temps (si té el doble d’alumnat) a impartir coneixements i a la tutorització personalitzada. La proposta que es vol aplicar es pot resumir en l’equació més alumnes en menys hores i això només té com a resultat menys qualitat en l’ensenyament i aprenentatge. Incrementar el nombre de persones que practiquen arts però fer-ho baixant-ne la intensitat no és cap aposta qualitativa. En aquest sentit, afegim que NO S’HA FET CAP ESTUDI COMPARATIU QUE ENS FACI CREURE que el model de classes col·lectives (practicat en exclusiva i no compatibilitzat amb complement individualitzat) pot portar a un nivell ni tan sols similar. Més aviat al contrari.
4. EFECTIVAMENT CAL MILLORAR ELS ENSENYAMENTS ARTÍSTICS A PRIMÀRIA, però això nopassa per tres projectes improvisats, sense cap anàlisi prèvia ni una reflexió consensuada, amb perspectives de futur, sabent exactament el que es vol aconseguir abans de posar-ho en marxa. Tota innovació demana prèviament un pla estratègic. S’ha dut a terme? O només es vol augmentar el nombre d’alumnes, increment buit de contingut real, a manera de façana o maquillatge de la realitat? Disposar de bons especialistes a primària, amb alt nivell d’estudis específics de l’especialitat artística que hagin d’impartir, és l’ÚNICA MANERA que l’ensenyament artístic adquireixi qualitat. És l’única manera que cultura i ensenyament vagin de la mà.
5. S’ESTÀ CONFONENT MODEL AMB ACCÉS ALS ENSENYAMENTS. Per augmentar l’accés a les escoles calen més recursos, més escoles, més línies… no massificar i desvirtuar les ja existents. No cal canviar el model per augmentar l’oferta. Com sempre, la clau en l’educació és la inversió. Les escoles de gestió directa (a la resta no els era possible precisament perquè les condicions de concurs no els ho permetien) han augmentat el nombre d’alumnes al voltant d’un 50%, els darrers anys. Aplaudim que l’Ajuntament de Barcelona vulgui que més ciutadans puguin accedir als ensenyaments musicals però afirmem que si no tenen accés avui en dia als ensenyaments públics musicals de qualitat que oferim és per manca de places. Hi ha més demanda que oferta, i aquest desnivell té el seu origen en la manca d’ampliació de recursos i d’inversió municipal. El Pla d’acció Municipal de l’Ajuntament de Barcelona ja preveia fa vint-i-cinc anys 10 ESCOLES DE MÚSICA MUNICIPALS DE GESTIÓ DIRECTA (una per districte). Ara el compromís és a finals del mandat, el 2023, arribar a tenir-ne 7 (i no totes de gestió directa). Està clar que no s’ha assolit l’objectiu inicial i en aquests vint-i-cinc anys, la població ha augmentat i la demanda per tant, encara és més elevada. També dificulta l’accés a les EMMB la manca de revisió dels preus públics que s’apliquen, que han fet que la demanda de bonificacions en els darrers anys s’hagi vist incrementat en un 90% en algunes de les EMMB i en especial les bonificacions del 70%.
6. CELEBREM LES MILLORES RETRIBUTIVES ALS TREBALLADORS, però no deixen de ser INSUFICIENTS. Les millores retributives necessàries són aquelles que situen tots els treballadors en la percepció de sou A1, com a titulats superiors. Per això, el que cal és que TOTES les escoles siguin de GESTIÓ DIRECTA (com Eixample i Sant Andreu).
I per tant DEMANEM:
1. QUE ES PLANTEGI SERIOSAMENT UNA REFORMA DELS ENSENYAMENTS ARTÍSTICS A PRIMÀRIA, si és que realment es vol democratitzar la música i la resta d’ensenyaments artístics. Ens oferim a ajudar en tot el que calgui, assessorant per tal de millorar la qualitat i que tots els infants gaudeixin de les arts que tan beneficioses s’han demostrat, amb especialistes de cada matèria, amb la formació universitària corresponent, amb projectes de barri promoguts des de les escoles de música (com els que ja fem) que serveixin per cohesionar i fer xarxa de proximitat, però sempre des d’una base de qualitat a primària per a tothom.
2. MODELS QUE SUMIN, NO QUE RESTIN, tenint en compte la complexitat, riquesa i grandesa de la ciutat de Barcelona. ATURAR LES LICITACIONS EN MARXA, respectant el model ja existent d’escoles de música i, si es considera oportú, afegir nous projectes complementaris i els recursos necessaris per dur-los a terme. La proposta d’afegir altres arts, sens dubte ha de poder contemplar un ensenyament interdisciplinari. Ha de sumar incidint en l’alumnat. No té cap sentit només compartir diverses disciplines artístiques en l’espai físic sense que l’alumnat en surti beneficiat i molt menys que l’aplicació d’aquestes noves disciplines vagi en detriment de la qualitat de l’ensenyament musical.
3. QUE ES DONI SUPORT als projectes que fa temps estem duent a terme o que no s’estan fent per falta d’inversió i que ja estan a la línia del model que ara es vol imposar: interdisciplinarietat, suport a la diversitat, majors de seixanta-cinc anys, etc. Que s’acompanyi l’ampliació de disciplines artístiques amb una ampliació proporcional de recursos municipals: d’hores, espais, recursos i professionals.
4. QUE ES RESPECTI L’AUTONOMIA DELS CENTRES SEGONS LA LLEI D’AUTONOMIA DE CENTRES DEL DEPARTAMENT donant llibertat a les escoles per continuar construint el seu model pedagògic que com a especialistes consensuem amb tota la comunitat educativa, com a clau del model d’èxit que fa tants anys que construïm. Que s’exposin a priori els objectius que es pretenen aconseguir des de l’Administració i es confiï en els professionals pel que fa a com aconseguir-los.
5. QUE LA TOTALITAT DE LA XARXA D’EMMB SIGUIN DE GESTIÓ DIRECTA, amb treballadors amb les mateixes condicions laborals i econòmiques.

Afegim a manera de
CONCLUSIÓ:
SI S’APLICA AQUEST MODEL qui vulgui un ensenyament musical de qualitat haurà d’anar a l’escola privada, i només les persones amb més poder adquisitiu s’ho podran permetre, aconseguint exactament el contrari del que es pretén. Només aquells que s’ho puguin pagar tindran accés a un ensenyament musical de qualitat. A Barcelona, el que cal és afegir oferta en nombre i tipologia A L’ABAST DE TOTA LA POBLACIÓ, NO EN DETRIMENT de la qualitat de la ja existent (i insuficient) oferta. Aquest manifest es presenta a Barcelona, el 2 de març del 2020 pel professorat dels claustres de les Escoles Municipals de Música de Barcelona Can Fargues, Can Ponsic, Eixample, Nou Barris i Sant Andreu, i pel professorat del claustre del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Aquest manifest es presenta a Barcelona, el 2 de març del 2020 pel professorat dels claustres de les Escoles Municipals de Música de Barcelona Can Fargues, Can Ponsic, Eixample, Nou Barris i Sant Andreu, i pel professorat del claustre del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

2020© ACIMC - Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica
Avís Legal | Política de cookies | Lluisa Cobos disseny identitat | Gir.cat Disseny i desenvolupament web