Adjudicacions públiques i Festivals de música: escàndols i reformulació

Noticies ACIMC

La detenció del promotor del Festival Internacional de Música de Cambrils per una presumpta estafa de 200 milions d’euros és un senyal que ens hauria de fer reflexionar a l’entorn de certes polítiques culturals promogudes des dels estaments públics.

Pensem-hi: l’any 2014 l’Ajuntament de Cambrils adjudica la gestió del festival per concessió directa (per entendre’ns, “a dit”) a l’empresa de publicitat i promoció musical Publiolimpia SL i la renova posteriorment pel mateix sistema fins aquesta darrera edició, que ho fa per concurs públic, en principi més transparent, integrador i obert a tothom, però a la fi dissenyat perquè no hi hagués cap altra candidatura, que és el que efectivament va succeir. El conveni firmat amb l’empresa era certament llaminer: aquesta acceptava assumir tots els riscos econòmics i el consistori només col·laborava en la cessió de l’espai i el suport amb personal de la Policia Local (per entendre’ns, donava el monopoli absolut de contractació artística a un únic promotor, que ja el 2013 havia fet un primer pas al col·locar cinc de les actuacions programades).

Devia considerar el consistori que li havia tocat la grossa: aconseguir un festival milionari a preu gairebé zero per, a partir d’aquí, oblidar-se’n i mirar a una altra banda. Que la direcció del festival controla un entramat societari que conjuga afers tan distants com promoció musical, serveis financers i negocis publicitaris? Mirem a una altra banda… Que un simple càlcul numèric entre les xifres del pressupost general, de les despeses generades i dels guanys per patrocinis i venda d’entrades fa evident que l’equilibri econòmic del projecte grinyola de totes totes? Mirem a una altra banda… Que les queixes de persones contractades, entre elles per falta de pagament, són públiques i notòries entre els professionals del sector? Mirem a una altra banda…

És de rebut que estaments públics permetin fer i desfer d’aquesta manera, sense controls ni garanties? És de rebut vendre’s al millor postor i instal·lar-se en la deixadesa i en la irresponsabilitat? I fonts municipals inclús s’atreveixen a declarar que aquest escàndol en cap cas afecta el consistori. De veritat?

Cal saber que l’adjudicació de direccions artístiques de festivals i fires musicals se sol fer per convocatòries de serveis (per entendre’ns, no es cerca un professional de nivell contrastat i amb un criteri solvent en la matèria, sinó que es fomenta l’entrada d’empreses, amb qui aquest difícilment podrà competir, que encara que sigui decent tindrà uns interessos corporatius particulars que modelaran les seves decisions, i a qui se li dóna el poder de nomenar unilateralment el càrrec de direcció, que literalment podria ocupar qualsevol).

No veiem que aquest sistema és altament perillós i que cal reformular-lo? En el millor dels casos es fomenten monopolis en l’àmbit musical; en el pitjor, es pot arribar a col·laborar passivament en el instauració de pràctiques delictives que sí, sí afecten, i no només al consistori o a la ciutat, sinó a la cultura del nostre país en general.

I no ens enganyem; aquest no és un cas aïllat.

2017© ACIMC - Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica
Avís Legal | Política de cookies | Lluisa Cobos disseny identitat | Gir.cat Disseny i desenvolupament web